que la llei és vigent en el moment que el lector la llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur amb aquest valor. Cal tenir present que aquest canvi pot afectar l'ús d'altres temps verbals, com ara el del present de subjuntiu.
Com a norma general, el futur d'obligació es tradueix pel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc. La meva obligació és de tornar-li el que m'ha deixat. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs. Allò que serà, el temps a venir. Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla. El futur d'indicatiu. futur perfet [o futur compost] Temps verbal [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions
que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present
o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
Situació jurídica en què una persona té un dret que li permet d'exigir d'una altra persona una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa. [...]
